escapada a Vallter

Ja feia temps que volia passar per aqui cuan no hi hagués neu, ja que tots els cops que hi he estat, el paisatge sempre era tot blanc, i en general amb mal temps...

No teniem plantejada del tot la ruta, només sabiem que voliem fer Bastiments i Freser, i a partir d'aquí, depenent del temps i de si els turmells em feien mal o no, decidiriem que fer... Al final els turmells s'han comportat, i no m'han fet gens de mal, tot i que els tendons del peu encara els tinc adolorits... pero bé, ens acabem animant i fem la bolta al "circ", Bastiments, Freser, Infern, Gorgs, inferior de la Vaca, Puig de Tirapits, Gra de Fajol gran i Gra de Fajol petit.

La ruta en si no te cap dificultat técnica, sempre i cuan no es surti del camí, sempre es pot "complicar" una mica la ruta a base de buscar expressament les crestes i vessants més verticals per donar-li una mica d'ambient!
Al final ens ha fet un dia radiant, amb una mica de vent i bastanta boira cap al migdia... un dia perfecte amb molt bona companyia!

    

Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs

Ja fa temps que penso en aquesta via de la Roca dels Arcs, pero no hi havia manera de trobar el moment per anar-hi... fins que en Ferran em va dir d'aproparnos-hi!

Després d'esmorzar a Vilanova, aparquem a la carretera i comencem a fer camí cap al peu de via tot pensant si no comença a fer massa calor ja per l'epoca que es...

Els companys amb els que hem compartit cotxe des de casa faràn cordada de 3 a la rampas invertidas, i durant el primer i segon llarg, podrem veurens i fer-nos alguna foto.

Un cop al peu, dubtem una mica amb quin és el nostre inici, ja que hi ha 3 linies de parabolts bastant aprop entre elles, i l'unica ressenya que portem és al teléfon, peró amb el sol no es veu res ( amb la ressenya es veu perfectament bé quina és al nostra ).

Lloc: Vilanova de Meià

Zona: Roca dels Arcs

Via: Somni de Quimfer

Graduació: 6b+ (6a obl. )

Longitud: 160m

Material: 15 cintes, alguna vaga per fer un pedal no està de més

ressenya del blog de la colla xapoutot

La via no te pèrdua, cal seguir tota l'estona la línea de parabolts, com a molt et pots confondre en algun moment a l'ultim llarg si no tens clar que has de pujar recte amunt.

Decidim fer a sorts el repartiment de llargs, i aquest cop a tocat que en Ferran farà el 1er i el 3er, i jo el 2on i l'ultim.

en ferran a la R1

el "xalet" de la R2

El llarg "clau" de la via ( el 3er ) és bestial. M'ha tocat de segon, i he acabat fent servir un pedal dos cops: L'inici, i el bloc final ( que deu nidó quin passet, i t'hi jugues una bona "galeta" a la repiseta de sota... ), cuan he parlat amb el meu pare, m'ha explicat que el pas inicial es fa començant per l'esquerra i travesses a dretes a buscar el primer seguro, i no recte a lo "bruto" com ho hem intentat nosaltres...

en Ferran treballant al L3

La resta de llargs també són magnífics, el segon te un primer mur i un parell de panxetes que et fan disfrutar molt, l'ultim llarg te un tram més finet que tot i ser fàcil, et fa mirar bé per on passar.

un cop al cim, ens apropem on acaba la rampas, i els companys ja estan apunt d'acabar, així que ens esperem i baixem junts, pensant amb la cerveseta al poble!

En fí, és una via que s'ha de fer, assegurada com si fessis esportiva i amb roca excelent practicament fins al final! ( no quedar-se amb lo "sobat" que està tot el primer llarg... la resta no te rés a veure! )
Totalment recomanable!!

"Sal de Frutas Eno" o com patir amb l'adderència durant 16 llargs!!

Ens trobem de bon matí amb el meu pare, en Xavi i la Cristina.
Aquesta setmana ens hem decidit per fer una visita a Roca Narieda, en Xavi i la Cristina faràn la via "Dau al Set" i nosaltres no ens decidim fins a estar pràcticament a peu de via.
Aquest cop ens decidim per la via "Sal de Frutas Eno", una via llarga i de grau ajustat, peró hem veig motivat per provar-la, així que ens hi fiquem sense pensar-ho dos cops!

Lloc: Coll de Nargó
Zona: Narieda Sud
Via: Sal de Frutas Eno
Graduació: 6b ( 6a+ oblig. )
Longitud: 600m
Material: 14 express, joc de micros i algun mitjà per a reforçar algun tram

extreta de www.alturgell-xgrane.blogspot.com.es/

el primer llarg, graduat de 6a+ ( ??? ), hem decideixo de fer-lo jo, els primers passos són verticals peró els trec prou bé, el problema hem ve cuan la placa s'ajau, i es torna en un tram d'adderència del que no puc mourem ni amunt ni aball... després de varis intents, desisteixo i cedeixo el pas al meu pare.

després d'aquest primer llarg, venen una successió de tirades també d'adderència, peró bastant més fàcils, i algún atre 6a+ del que m'en surto bé, arribem a la reunió avans de "l'escut"...

Aquests dos llargs que formen l'escut, graduats de 6b i 6a, em semblen massa per a mi, i decideixo fer-los de segon... mentres els faig, m'adono que tenia raó, em semblen duríssims els dos, adderència i més adderència!

una altre sèrie de trams fàcils ens deixen davant de l'ultim llarg de 6a+ de la via, una fisura!!

Després del fiasco a l'escut, demano de fer-lo jo, i així treurem l'espina!
És un primer tram de placa, per arribar a una fisura, que té un parabolt al començar, i ja no hi veig res mes, peró cuan arribo a dalt hi trobo un pitó a proba de bombes!, i per no trencar la tonica de la via, un tram d'adderència que em fa suar de valent fins la reunió...


Un cop aquí, només queda fer 4 llargs fàcils i assegurats fins al cim, on el meu pare coincideix altre cop amb en Xavi i la Cristina, que just acaben d'acabar la seva via.

En resum, aquest cop l'adderència m'ha guanyat la partida, així que toca venir més sovint per aquests racons i acotumarm-hi... la via m'ha agradat molt, i la penso repetir cuan hem vegi en cor de fer-la bé! El que si que haig de dir, és que el primer llarg em sembla graduat per sota del grau que realment m'ha semblat... només cal dir que m'ha estat més facil passar per el 6b...

Perduts

Aquesta setmana he pogut sortir diumenge, així que m'afegeixo a la cordada del meu pare i en Jordi, que van cap a Abella de la Conca, per fer la via Perduts.

extreta de http://joanasin.blogspot.com.es/

Lloc: Abella de la Conca

Zona: Ajagudes

Via: Perduts

Graduació: V+ ( IV )

Longitud: 300m

Material: 10 express, joc d'aliens i friends, alguna baga per savines

Ens hem repartit els llargs de la manera més comode, cadascú en fa 2 de seguits, i a mi em toquen els dos primers.

Els primers llargs estàn equipats, i només cal reforçar algún tram, la roca és bastant dolenta en algúns trams peró es pot passar be.

La primera reunió sembla ser que es fa a un arbre al costat d'un parabolt. Jo, al no veure la baga de l'arbre he seguit pujant, i he tingut que donar algún tomb per el cim de l'agulla fins que m'he adonat on tenia que montar-la...

En Jordi fa els llargs seguents, més plaqueros i continuats que els meus, també equipats i amb roca magnífica casi tota l'estona.

Aquest cop el que a tingut més sort amb els llargs es el meu pare, els ultims llargs estàn casi o totalment desequipats, maquissims i pots posar tot el que hi necessitis! en algun llarg hem dubtat si teniem que avançar per un diedre net o per una aresta... llogicament hem pujat per el diedre, magnífic i totalment net!

Les ultimes tirades ja són "tràmits" seguint l'aresta fins al cim, i d'aquest  a buscar l'instalació del rappel, que esta marcat amb fites.

La via és perfecte per passar un matí tranquil, i si fa sol, és perfecte! Nosaltres hem passat una mica de fred, ja que ha estat tot el matí tapat, i cuan acabavem, ens ha començat a nevar una mica!

ALBA...OI?

Ja fa temps que no puc sortir amb el meu pare, així que a la minima que tinc l'oportunitat, l'hem aprofitat!
Decidim quedar-nos a Montserrat, al Serrat dels Monjos, ja que jo no hi he escalat mai, concretament la via Alba...oi?

extreta de http://elsvisas.blogspot.com.es

Lloc: Montserrat

Zona: Serrat dels Monjos

Via: ALBA...OI?

Graduació: 6a / A2e (V+ obligat )

Longitud: 470m

Material: cintes express, joc de friends per a reforçar els llargs fàcils, i cal tenir en compte que varies reunións es fan en arbres.

inici de la via

el tram d'artificial

La via es ràpida de fer, i t'hi trobes tot tipus de calitat de roca. Nosaltres hem decidit baixar caminant, ja que no sabiem si trobariem els ràpels i s'apropava el mal temps...

En els llargs superiors,el que puja de segon ha d'estar un pel atent a la caiguda de pedres, ja que la corda frega trams descompostos, i en alguns moments et cauen a sobre.

És una via molt recomanable per a fer un matí per a passar-ho bé sense patir!