dimecres, 5 de març del 2014

"Sal de Frutas Eno" o com patir amb l'adderència durant 16 llargs!!

Ens trobem de bon matí amb el meu pare, en Xavi i la Cristina.
Aquesta setmana ens hem decidit per fer una visita a Roca Narieda, en Xavi i la Cristina faràn la via "Dau al Set" i nosaltres no ens decidim fins a estar pràcticament a peu de via.
Aquest cop ens decidim per la via "Sal de Frutas Eno", una via llarga i de grau ajustat, peró hem veig motivat per provar-la, així que ens hi fiquem sense pensar-ho dos cops!

Lloc: Coll de Nargó
Zona: Narieda Sud
Via: Sal de Frutas Eno
Graduació: 6b ( 6a+ oblig. )
Longitud: 600m
Material: 14 express, joc de micros i algun mitjà per a reforçar algun tram

extreta de www.alturgell-xgrane.blogspot.com.es/


el primer llarg, graduat de 6a+ ( ??? ), hem decideixo de fer-lo jo, els primers passos són verticals peró els trec prou bé, el problema hem ve cuan la placa s'ajau, i es torna en un tram d'adderència del que no puc mourem ni amunt ni aball... després de varis intents, desisteixo i cedeixo el pas al meu pare.

després d'aquest primer llarg, venen una successió de tirades també d'adderència, peró bastant més fàcils, i algún atre 6a+ del que m'en surto bé, arribem a la reunió avans de "l'escut"...










Aquests dos llargs que formen l'escut, graduats de 6b i 6a, em semblen massa per a mi, i decideixo fer-los de segon... mentres els faig, m'adono que tenia raó, em semblen duríssims els dos, adderència i més adderència!

una altre sèrie de trams fàcils ens deixen davant de l'ultim llarg de 6a+ de la via, una fisura!!



Després del fiasco a l'escut, demano de fer-lo jo, i així treurem l'espina!
És un primer tram de placa, per arribar a una fisura, que té un parabolt al començar, i ja no hi veig res mes, peró cuan arribo a dalt hi trobo un pitó a proba de bombes!, i per no trencar la tonica de la via, un tram d'adderència que em fa suar de valent fins la reunió...


Un cop aquí, només queda fer 4 llargs fàcils i assegurats fins al cim, on el meu pare coincideix altre cop amb en Xavi i la Cristina, que just acaben d'acabar la seva via.

En resum, aquest cop l'adderència m'ha guanyat la partida, així que toca venir més sovint per aquests racons i acotumarm-hi... la via m'ha agradat molt, i la penso repetir cuan hem vegi en cor de fer-la bé! El que si que haig de dir, és que el primer llarg em sembla graduat per sota del grau que realment m'ha semblat... només cal dir que m'ha estat més facil passar per el 6b...