Somni de Quimfer a la Roca dels Arcs

Ja fa temps que penso en aquesta via de la Roca dels Arcs, pero no hi havia manera de trobar el moment per anar-hi... fins que en Ferran em va dir d'aproparnos-hi!

Després d'esmorzar a Vilanova, aparquem a la carretera i comencem a fer camí cap al peu de via tot pensant si no comença a fer massa calor ja per l'epoca que es...

Els companys amb els que hem compartit cotxe des de casa faràn cordada de 3 a la rampas invertidas, i durant el primer i segon llarg, podrem veurens i fer-nos alguna foto.

Un cop al peu, dubtem una mica amb quin és el nostre inici, ja que hi ha 3 linies de parabolts bastant aprop entre elles, i l'unica ressenya que portem és al teléfon, peró amb el sol no es veu res ( amb la ressenya es veu perfectament bé quina és al nostra ).

Lloc: Vilanova de Meià

Zona: Roca dels Arcs

Via: Somni de Quimfer

Graduació: 6b+ (6a obl. )

Longitud: 160m

Material: 15 cintes, alguna vaga per fer un pedal no està de més

ressenya del blog de la colla xapoutot

La via no te pèrdua, cal seguir tota l'estona la línea de parabolts, com a molt et pots confondre en algun moment a l'ultim llarg si no tens clar que has de pujar recte amunt.

Decidim fer a sorts el repartiment de llargs, i aquest cop a tocat que en Ferran farà el 1er i el 3er, i jo el 2on i l'ultim.

en ferran a la R1

el "xalet" de la R2

El llarg "clau" de la via ( el 3er ) és bestial. M'ha tocat de segon, i he acabat fent servir un pedal dos cops: L'inici, i el bloc final ( que deu nidó quin passet, i t'hi jugues una bona "galeta" a la repiseta de sota... ), cuan he parlat amb el meu pare, m'ha explicat que el pas inicial es fa començant per l'esquerra i travesses a dretes a buscar el primer seguro, i no recte a lo "bruto" com ho hem intentat nosaltres...

en Ferran treballant al L3

La resta de llargs també són magnífics, el segon te un primer mur i un parell de panxetes que et fan disfrutar molt, l'ultim llarg te un tram més finet que tot i ser fàcil, et fa mirar bé per on passar.

un cop al cim, ens apropem on acaba la rampas, i els companys ja estan apunt d'acabar, així que ens esperem i baixem junts, pensant amb la cerveseta al poble!

En fí, és una via que s'ha de fer, assegurada com si fessis esportiva i amb roca excelent practicament fins al final! ( no quedar-se amb lo "sobat" que està tot el primer llarg... la resta no te rés a veure! )
Totalment recomanable!!